divendres, 3 de febrer del 2012

CIMERA DE COPENHAGUE

Les organitzacions socials, van acudir a la capital danesa en nombre superior a 20.000 per treballar en la consecució d'un acord legalment vinculant, van patir restriccions per entrar al recinte oficial de manera contínua, arbitrària i sense informació adequada.L'elecció del lloc de celebració de la COP, no podia acollir més de 15.000 persones en bones condicions, tot i que la importància de la cita aconsellava un lloc molt més ampli. Això no va impedir que el Secretariat de la Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic (CMNUCC) registrés amb anterioritat a l'inici de la mateixa a més de 45.000 persones de tot el món.Durant el matí del dilluns 14 de desembre milers de persones van esperar durant més de 6 hores a la intempèrie, sense aconseguir cap informació perquè se'ls impedia el pas. A partir d'aquest dia l'organització va decidir establir una sèrie de quotes d'entrada per a les organitzacions socials, amb el resultat: dimarts i dimecres 7.000 observadors, dijous 1.000 observadors, i divendres 90 observadors, dels més de 20.000 que estaven registrats. Les denúncies de les organitzacions socials no es van fer esperar en vista de l'aspecte que prenien els esdeveniments.La possibilitat de patir desordres públics durant la COP va activar la paranoia de les autoritats daneses. D'una banda van elaborar una llei on es contemplaven les detencions preventives en funció de criteris subjectius relacionats amb la procedència, afiliació i l'opinió. I d'altra banda aplicar mesures desproporcionades amb els detinguts, i incomunicada durant 21 dies per desplegar una petita pancarta a la recepció oficial als caps de govern.Les organitzacions en general, i més concretament les organitzacions ecologistes, formen part de la fundació del procés de negociació internacional sobre canvi climàtic en el si de Nacions Unides.A Copenhaguen la solució adoptada va ser recórrer als caps de govern directament, perquè avancessin en 36 hores el que no havien fet en, almenys, els dos anys anteriors. A més, el menyspreu demostrat pel treball realitzat per les seves delegacions en el si de la Convenció durant aquests anys va ser enorme, traient pràcticament del no-res EUA i un grup de països emergents un document nou. D'aquesta manera, tant el grup de treball sobre el Protocol de Kyoto com el grup de treball sobre l'acció a llarg termini veien tirat per terra el fruit del seu esforç i dedicació durant dos anys, amb un nivell major d'intensitat en els últims dotze mesos.El canvi climàtic és un gran problema global que afecta tots els llocs del món ia tots els seus habitants. No obstant això, hi ha zones i poblacions al planeta més vulnerables que altres, i desgraciadament un Agran majoria es troben en llocs ja empobrits on les condicions de vida són extremadament complicades.La Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic (CMNUCC) va acordar en els seus inicis uns principis bàsics que regeixen el funcionament de les negociacions. Dos d'aquests principis són: la responsabilitat històrica sobre el canvi climàtic i la presa de decisions per consens (o absència de desacord).
http://www.ecologistasenaccion.es/article16220.html