dimecres, 25 d’abril del 2012

CIMERA DE DURBAN


CIMERA DE DURBAN

El gran propòsit de la cimera de Durban es tracta d’un compte enrere per salvar Kyoto. Els diferents aspectes positius són que Noruega i Dinamarca han promès reduir unilateralment les seves comissions un 20% per al 2020. UE incorpora l’aviació al comerç d’emissions a partir del gener del 2012. Austràlia ha aprovat una taxa per penalitzar el carboni al 2012 i promet retallar els seus gasos un 25%. El banc mundial diu que només desviant un 20% dels subsidis que van a les indústries ja es notarien els beneficis climàtics i econòmics.

Per d’altra banda també hi ha aspectes negatius en aquesta situació com serien que EUA i Canadà rebutgen assumir més compromisos de reducció de gasos. Japó no ha ratificat el seu anunci d’una retallada del 25% de CO 2 el 2020. EUA i Aràbia veten l’acord per posar en marxa el fons verd de posar en ajuda als països pobres. G-20 no concreta com s’ha de nodrir aquest fons (la taxa a les transferències financeres internacionals), als combustibles (carbó, petroli, gas) causants de l’escalfament.

UE demana una negociació perquè al 2015 hi hagi un acord global contra el canvi climàtic que obligui també als grans països emissors de CO2, i les potències emergents (EUA, la Xina, l’Índia) a reduir els seus gasos, ja que ara estan exempts d’obligacions. El pacte hauria d’entrar en vigor abans del 2020. Té el suport de l’Àfrica i les illes del Pacífic. Xina rebutja de totes totes un acord global vinculant. Diu que les nacions industrialitzades (les úniques que tenen ara metes per retallar les emissions) han de ratificar primer el protocol de Kyoto que expira a finals de 2012. L’Índia afirma que totes les responsabilitats de l’escalfament són el món industrialitzat. Forma un bloc monolític i inflexible amb la Xina. EUA donaria suport a un procés per negociar un nou acord global, però descarta que a priori hagi de conduir a un protocol amb compromisos jurídicament vinculants. Japó, Canadà i Rússia abandonaran Kyoto i demanen un acord global amb les potències emergents.  

En conclusió el acord global es va decidir iniciar una negociació que ha de conduir el 2015 a un acord global per reduir les emissions de gasos hivernacle. Grans economies, el pacte implicarà els grans països emissors de CO2 (inclosos per tant els EUA, la Xina, l’Índia, sud-África, el Brasil...), exempts d’exigències fins ara. Aquest pacte podrà ser un “protocol”, un altre instrument legal o un resultat pactat amb força legal. I ha d’entrar en vigor a partir del 2020.  Protocol de Kyoto, es renova amb un nou període de compliment ja que expirava a finals del 2012. Però falta per concretar si la prorroga serà fins al 2017 o al 2020. En qualsevol cas només implicarà 34 països rics (després de l’abandonament del Japó, el Canadà i Rússia). Desenvolupament net, es prorroga el funcionament dels projectes de desenvolupament net (d’estalvi, eficiència energètica i renovables al tercer món) que donen lloc a descomptes d’emissions als països d’origen. També adquireixen aquest mateix aval de L’ONU els projectes per capturar incito i enterrar el CO2 de les tèrmiques de carbó.