dimecres, 25 d’abril del 2012

CIMERA DE DURBAN


CIMERA DE DURBAN

El gran propòsit de la cimera de Durban es tracta d’un compte enrere per salvar Kyoto. Els diferents aspectes positius són que Noruega i Dinamarca han promès reduir unilateralment les seves comissions un 20% per al 2020. UE incorpora l’aviació al comerç d’emissions a partir del gener del 2012. Austràlia ha aprovat una taxa per penalitzar el carboni al 2012 i promet retallar els seus gasos un 25%. El banc mundial diu que només desviant un 20% dels subsidis que van a les indústries ja es notarien els beneficis climàtics i econòmics.

Per d’altra banda també hi ha aspectes negatius en aquesta situació com serien que EUA i Canadà rebutgen assumir més compromisos de reducció de gasos. Japó no ha ratificat el seu anunci d’una retallada del 25% de CO 2 el 2020. EUA i Aràbia veten l’acord per posar en marxa el fons verd de posar en ajuda als països pobres. G-20 no concreta com s’ha de nodrir aquest fons (la taxa a les transferències financeres internacionals), als combustibles (carbó, petroli, gas) causants de l’escalfament.

UE demana una negociació perquè al 2015 hi hagi un acord global contra el canvi climàtic que obligui també als grans països emissors de CO2, i les potències emergents (EUA, la Xina, l’Índia) a reduir els seus gasos, ja que ara estan exempts d’obligacions. El pacte hauria d’entrar en vigor abans del 2020. Té el suport de l’Àfrica i les illes del Pacífic. Xina rebutja de totes totes un acord global vinculant. Diu que les nacions industrialitzades (les úniques que tenen ara metes per retallar les emissions) han de ratificar primer el protocol de Kyoto que expira a finals de 2012. L’Índia afirma que totes les responsabilitats de l’escalfament són el món industrialitzat. Forma un bloc monolític i inflexible amb la Xina. EUA donaria suport a un procés per negociar un nou acord global, però descarta que a priori hagi de conduir a un protocol amb compromisos jurídicament vinculants. Japó, Canadà i Rússia abandonaran Kyoto i demanen un acord global amb les potències emergents.  

En conclusió el acord global es va decidir iniciar una negociació que ha de conduir el 2015 a un acord global per reduir les emissions de gasos hivernacle. Grans economies, el pacte implicarà els grans països emissors de CO2 (inclosos per tant els EUA, la Xina, l’Índia, sud-África, el Brasil...), exempts d’exigències fins ara. Aquest pacte podrà ser un “protocol”, un altre instrument legal o un resultat pactat amb força legal. I ha d’entrar en vigor a partir del 2020.  Protocol de Kyoto, es renova amb un nou període de compliment ja que expirava a finals del 2012. Però falta per concretar si la prorroga serà fins al 2017 o al 2020. En qualsevol cas només implicarà 34 països rics (després de l’abandonament del Japó, el Canadà i Rússia). Desenvolupament net, es prorroga el funcionament dels projectes de desenvolupament net (d’estalvi, eficiència energètica i renovables al tercer món) que donen lloc a descomptes d’emissions als països d’origen. També adquireixen aquest mateix aval de L’ONU els projectes per capturar incito i enterrar el CO2 de les tèrmiques de carbó.

divendres, 3 de febrer del 2012

CIMERA DE COPENHAGUE

Les organitzacions socials, van acudir a la capital danesa en nombre superior a 20.000 per treballar en la consecució d'un acord legalment vinculant, van patir restriccions per entrar al recinte oficial de manera contínua, arbitrària i sense informació adequada.L'elecció del lloc de celebració de la COP, no podia acollir més de 15.000 persones en bones condicions, tot i que la importància de la cita aconsellava un lloc molt més ampli. Això no va impedir que el Secretariat de la Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic (CMNUCC) registrés amb anterioritat a l'inici de la mateixa a més de 45.000 persones de tot el món.Durant el matí del dilluns 14 de desembre milers de persones van esperar durant més de 6 hores a la intempèrie, sense aconseguir cap informació perquè se'ls impedia el pas. A partir d'aquest dia l'organització va decidir establir una sèrie de quotes d'entrada per a les organitzacions socials, amb el resultat: dimarts i dimecres 7.000 observadors, dijous 1.000 observadors, i divendres 90 observadors, dels més de 20.000 que estaven registrats. Les denúncies de les organitzacions socials no es van fer esperar en vista de l'aspecte que prenien els esdeveniments.La possibilitat de patir desordres públics durant la COP va activar la paranoia de les autoritats daneses. D'una banda van elaborar una llei on es contemplaven les detencions preventives en funció de criteris subjectius relacionats amb la procedència, afiliació i l'opinió. I d'altra banda aplicar mesures desproporcionades amb els detinguts, i incomunicada durant 21 dies per desplegar una petita pancarta a la recepció oficial als caps de govern.Les organitzacions en general, i més concretament les organitzacions ecologistes, formen part de la fundació del procés de negociació internacional sobre canvi climàtic en el si de Nacions Unides.A Copenhaguen la solució adoptada va ser recórrer als caps de govern directament, perquè avancessin en 36 hores el que no havien fet en, almenys, els dos anys anteriors. A més, el menyspreu demostrat pel treball realitzat per les seves delegacions en el si de la Convenció durant aquests anys va ser enorme, traient pràcticament del no-res EUA i un grup de països emergents un document nou. D'aquesta manera, tant el grup de treball sobre el Protocol de Kyoto com el grup de treball sobre l'acció a llarg termini veien tirat per terra el fruit del seu esforç i dedicació durant dos anys, amb un nivell major d'intensitat en els últims dotze mesos.El canvi climàtic és un gran problema global que afecta tots els llocs del món ia tots els seus habitants. No obstant això, hi ha zones i poblacions al planeta més vulnerables que altres, i desgraciadament un Agran majoria es troben en llocs ja empobrits on les condicions de vida són extremadament complicades.La Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic (CMNUCC) va acordar en els seus inicis uns principis bàsics que regeixen el funcionament de les negociacions. Dos d'aquests principis són: la responsabilitat històrica sobre el canvi climàtic i la presa de decisions per consens (o absència de desacord).
http://www.ecologistasenaccion.es/article16220.html

dimecres, 11 de gener del 2012

PROTOCOL DE KYOTO

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.
L'11 de desembre de 1997, els països industrialitzats es comprometeren en la ciutat de Kyoto a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Els governs signataris pactaren reduir en un 5,2 % de mitjana de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del 2004.
L'objectiu principal és lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Segons les xifres de la ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8 °C d'aquí al 2100, encara que els hiverns siguin més freds i violents. Això es coneix com a escalfament global. "Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i en les nostres economies", senyala la Comissió Europea sobre Kyoto.
El compromís serà d'obligatori compliment quan ho ratifiquin els països industrialitzats responsables d'almenys, un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia el març del 2005, després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial russa, així com la modernització de les seves instal·lacions, en especial les petrolieres, el protocol ha entrat en vigor.
Per la seva banda, el govern dels Estats Units (tant amb Bill Clinton, com George Bush, com amb Barack Obama), es neguen a ratificar el Protocol.

dijous, 1 de desembre del 2011