CIMERA
DE DURBAN
El gran propòsit de la cimera de Durban es tracta d’un
compte enrere per salvar Kyoto. Els diferents aspectes positius són que Noruega
i Dinamarca han promès reduir unilateralment les seves comissions un 20% per al
2020. UE incorpora l’aviació al comerç d’emissions a partir del gener del 2012.
Austràlia ha aprovat una taxa per penalitzar el carboni al 2012 i promet retallar
els seus gasos un 25%. El banc mundial diu que només desviant un 20% dels
subsidis que van a les indústries ja es notarien els beneficis climàtics i
econòmics.
Per d’altra banda també hi ha aspectes negatius en
aquesta situació com serien que EUA i Canadà rebutgen assumir més compromisos
de reducció de gasos. Japó no ha ratificat el seu anunci d’una retallada del
25% de CO 2 el 2020. EUA i Aràbia veten l’acord per posar en marxa
el fons verd de posar en ajuda als països pobres. G-20 no concreta com s’ha de
nodrir aquest fons (la taxa a les transferències financeres internacionals),
als combustibles (carbó, petroli, gas) causants de l’escalfament.
UE demana una negociació perquè al 2015 hi hagi un acord
global contra el canvi climàtic que obligui també als grans països emissors de
CO2, i les potències emergents (EUA, la Xina, l’Índia) a reduir els
seus gasos, ja que ara estan exempts d’obligacions. El pacte hauria d’entrar en
vigor abans del 2020. Té el suport de l’Àfrica i les illes del Pacífic. Xina
rebutja de totes totes un acord global vinculant. Diu que les nacions industrialitzades
(les úniques que tenen ara metes per retallar les emissions) han de ratificar
primer el protocol de Kyoto que expira a finals de 2012. L’Índia afirma que
totes les responsabilitats de l’escalfament són el món industrialitzat. Forma un
bloc monolític i inflexible amb la Xina. EUA donaria suport a un procés per
negociar un nou acord global, però descarta que a priori hagi de conduir a un
protocol amb compromisos jurídicament vinculants. Japó, Canadà i Rússia
abandonaran Kyoto i demanen un acord global amb les potències emergents.
En conclusió el acord global es va decidir iniciar una negociació
que ha de conduir el 2015 a un acord global per reduir les emissions de gasos
hivernacle. Grans economies, el pacte implicarà els grans països emissors de CO2
(inclosos per tant els EUA, la Xina, l’Índia, sud-África, el Brasil...),
exempts d’exigències fins ara. Aquest pacte podrà ser un “protocol”, un altre
instrument legal o un resultat pactat amb força legal. I ha d’entrar en vigor a
partir del 2020. Protocol de Kyoto, es
renova amb un nou període de compliment ja que expirava a finals del 2012. Però
falta per concretar si la prorroga serà fins al 2017 o al 2020. En qualsevol
cas només implicarà 34 països rics (després de l’abandonament del Japó, el
Canadà i Rússia). Desenvolupament net, es prorroga el funcionament dels
projectes de desenvolupament net (d’estalvi, eficiència energètica i renovables
al tercer món) que donen lloc a descomptes d’emissions als països d’origen.
També adquireixen aquest mateix aval de L’ONU els projectes per capturar incito
i enterrar el CO2 de les tèrmiques de carbó.
La cimera es va fer al novembre de l’any passat, com pot parlar de present?
ResponEliminaT’has llegit els articles? NO ho sembla a partir del teu text.
Per què la conclusió és igual al que tens al paràgraf anterior? I on és la conclusió real? Què és el següent al fracàs de la cimera de Durban?
Insuficient